En un moment de necessitats socials creixents, el sistema de serveis socials presenta febleses estructurals que fan molt difícil donar resposta als reptes actuals. Una de les mancances principals consisteix en que els drets socials no gaudeixen de la mateixa consideració que s'atorga als drets a la salut o a l'educació. Com a conseqüència, es perpetuen les limitacions del finançament de les polítiques socials i es restringeixen els recursos disponibles per a les necessitats que s'haurien de cobrir. Per comprovar-ho, només cal comparar els percentatges destinats a cada àmbit en qualsevol pressupost.

Aquesta situació ha generat dificultats molt importants, com són les limitacions en la cartera de serveis i en les tarifes i, especialment, l'obligació de dur a terme procediments administratius per determinar si les persones tenen dret d'accedir als serveis i en quines condicions ho poden fer. Som davant d'un sistema de suport basat en drets no universals, reconeguts per procediment administratiu. Per tant, no és un sistema àgil ni pel que fa a l'accés als serveis, ni en l'evolució de la cartera per a la seva millora o adaptació als nous contextos.

Més específicament, els serveis socials de l'àmbit de la salut mental i les addiccions presenten una complexitat agreujada.

En primer lloc, pel que fa al sistema de subvencions, cal assenyalar que durant més de deu anys, serveis estables definits a la cartera de serveis han estat gestionats amb subvencions periòdiques. Tot i que la lògica de les subvencions pot tenir sentit en el cas de projectes o de posar a prova innovacions, en el cas dels serveis socials estables no és així.

Aquest sistema implica uns riscos que ja s'han produït. Alguns amb una gran incidència −com la congelació durant vuit anys de les tarifes dels serveis de salut mental i addiccions− i altres amb una rellevància qualitativa −com l'exclusió dels professionals de residències de l'àmbit de la salut mental i les addiccions pel que fa a subvencions d'incentius per als treballadors de residències vinculades a la pandèmia.

Fa temps que s'està definint un canvi de model de la subvenció a la concertació per serveis de la cartera, que s'ha anat dilatant en el temps. Es preveu que aquest nou model estigui enllestit el juliol de 2023. Aquesta tardança ha allargat el procés de transició i ha afegit inconvenients, com són les convocatòries de subvenció publicades el passat 15 de desembre −amb deu dies hàbils per presentar els expedients−, retards de mesos en la resposta a subvencions o greus dificultats de tresoreria de les entitats a causa de la demora en el pagament. En un moment de transició, en què cal mantenir el sistema anterior i crear-ne un de nou, sembla raonable reforçar les capacitats del departament i, sobre tot, mantenir un diàleg estable amb les organitzacions implicades.

En segon lloc cal dir que, per motius específics, pel que fa a serveis i places disponibles, la cartera de serveis de l'àmbit de la salut mental i les addiccions és molt limitada.

La quantificació del nombre de persones a les quals cal donar suport no està clarament determinada. Si ens fixem en les dades de la població amb discapacitat, el percentatge de les persones amb trastorns de salut mental i addiccions és del 19% −121.000 persones, l’any 2022. Caldria afegir a aquesta xifra les persones amb trastorns de salut mental i addiccions que necessiten suport social, però que no han evolucionat cap a una disminució permanent de les seves capacitats i no se'ls atorga el reconeixement legal de discapacitat.

D'altra banda, els serveis socials de la cartera sempre es refereixen al concepte "problemàtica social derivada de trastorn mental", afegida a la discapacitat o al trastorn. És l'únic col·lectiu al qual s'aplica aquest criteri. Per tant, quan es planifiquen necessitats de serveis i places, no es fan servir les dades poblacionals disponibles, sinó percentatges i aproximacions. Sembla evident que, amb aquests criteris, les necessitats no es poden definir amb precisió, perquè no s'ha tingut en compte el total de la població afectada.

Finalment, els serveis socials específics per a les persones amb trastorns de salut mental i addiccions es van posar en marxa molt més tard que els dels altres àmbits. Aquest retard històric en un context de limitacions com el que hem descrit, ha fet molt difícil un desenvolupament que permeti cobrir les necessitats.

En l'àmbit de la salut mental i addicions és urgent millorar la resposta a les necessitats de les persones. Cal superar la demora històrica amb l'increment significatiu del pressupost destinat a aquest àmbit i prioritzar els serveis comunitaris de proximitat que tinguin mes incidència en la prevenció de l’exclusió social i residencial.

A més, és necessari accelerar la millora dels serveis de cartera amb la reactivació dels espais tècnics de coproducció entre departament i entitats −que estan constituïts i que havien començat a treballar.